L'expressió "desconnexió digital" podia veure's fa uns anys com a alguna cosa oposada al progrés perquè desconnectar-se del món digital implicaria desconnectar-se del futur. D'alguna forma, aquesta expressió és molt atractiva lingüísticament però ambigua pel que fa a allò que es refereix exactament en l'àmbit de la normativa laboral. Aquesta obra col·lectiva, amb un marcat component jurídic-pràctic, analitza de manera detallada, al llarg dels seus set capítols, els seus orígens i antecedents, com es dona caràcter positiu al dret laboral en l'ordenament jurídic espanyol (que pot servir d'espill a nivell internacional), l'abordatge d'aquest des de la perspectiva de l'ocupació, la seua estreta vinculació amb la seguretat i la salut en el treball (destacant la fatiga informàtica i la síndrome del treballador "cremat"), com impacta en l'àmbit de la direcció de persones i en el de la perspectiva de gènere i, a més, recull les pràctiques més innovadores i recomanacions empresarials (des d'acords professionals, tot passant per convenis col·lectius, fins a la seua gestió des del mindfulness) que poden ser gestionades per les empreses i pels propis treballadors per a aconseguir el desitjat "desenganxament" tecnològic després de la jornada laboral. Tot, sense perdre de vista el fiançament de la modalitat del "teletreball" potenciat per la COVID-19, que per les seues característiques pròpies provoca unes connexions més prolongades en l'ús dels dispositius digitals (facilita la prestació de serveis tant en el seu vessant locatiu com horari) i, en conseqüència, pot dificultar el consagrat dret del treballador al seu descans.