"El goig de caminar" aplega assaig, ficció i poesia que evoca el simple acte de posar un peu davant de l'altre.
Caminar ha estat durant molt de temps una font d'inspiració i creativitat per als escriptors. Molts autors, com William Wordsworth, Walt Whitman i Joan Maragall, lloen les virtuts de caminar pel camp, ja sigui sol o en companyia d'amics, mentre que d'altres, com Charles Dickens i E. M. Forster, contraposen el goig que suposa enfront dels perills de moure's per la ciutat. Per a escriptores com Emily Brontë i Elizabeth Gaskell, caminar és una via cap a la llibertat i la intimitat. I molts altres escrits sostenen que caminar pot ser curatiu, sens dubte una lliçó valuosa en el món frenètic actual.

«Amb temps lliure i en companyia dels meus pensaments, camino pels camps sense límits de temps o espai.» Rabindranath Tagore