Si al segle XIX Richard Wagner va compondre una òpera que va fer famosa la parella i l'any 1900 Joseph Bédier va reconstruir l'hipotètic original d'El romanç de Tristany i Isolda, esdevingut un clàssic de la cultura francesa, ara Lola Badia recupera la versió més antiga d'aquesta història mítica per convertir-la en un clàssic de la cultura catalana.


Des de sempre, que l'amor ha insuflat grans sentiments a les ànimes enamorades. Des del segle XII, que l'amor apassionat, adúlter i tràgic ha unit Tristany i Isolda en un sol cos, una sola ànima. I la seva llegenda encara ens emociona.

Dues orenetes deixen a la finestra del rei Marc de Cornualla un cabell llarg de dona, suau com un fil de seda, brillant com un raig d'or. El rei anuncia a la cort que només es casarà amb qui en sigui la propietària. Tristany, el nebot, va a Irlanda a buscar Isolda.


Però, ai las!, a la nau que els transporta es beuen un vi d'herbes embruixat. Així comença la història d'un amor ni deshonest ni culpable. Tristany és un cavaller valent. Isolda, una enamorada ben astuta. El final de l'aventura és tan trepidant com el d'una bona sèrie televisiva.


«-Senyor, per Déu omnipotent, si ell m'estima i jo l'estimo és per aquell beuratge que vaig beure i que ell també begué. »